El castell de Santa Coloma va ser la residència principal dels barons de Queralt durant tota l’Edat Mitjana. El seu patrimoni era el segon de Catalunya després del dels Cardona.
 
Durant el segle XVI, en traslladar-se a viure a la ciutat comtal, el castell va passar a ser residència temporal dels senyors i va experimentar grans transformacions que bàsicament li donaren I’actual aspecte exterior. L’interior, però, sofrí altres grans canvis en diverses èpoques.
 
L’accés al recinte es fa a través d’un portal del segle XVIII que dóna al pati d’armes. Els edificis d’aquesta plaça són també del segle XVIII i corresponen a dependències annexes al castell. Cal destacar, però, que la façana gòtica de la capella correspon a l’antic hospital de Santa Magdalena, que va ser traslladada a aquest indret l'any 1922.
 

Fotografia de Jordi Gassó

Les primeres notícies del castell de Santa Coloma daten del 1018. L’edificació més antiga és la torre circular, bastida a finals del segle XI. Té una alçada de 23 m i un diàmetre de 12 m, amb un gruix de murs de 3,25 m a la base. En el conjunt de l’edifici hi podem observar clarament tres períodes constructius: el gòtic, on distingim les dependències pròpies d’un castell fortificat (planta baixa i soterranis), el renaixentista i barroc (façana principal i entrada), pròpies d’un palau-residència. Entre aquestes cal destacar l'escalinata, amb 34 graons d’una sola peça. La volta d’escala és coronada per un fresc al·legòric al déu riu Tíber.

Les nombroses modificacions i els afegits dels segles XVIII i XIX portaren I’edifici al límit del col·lapse fins que el 1987 passà a mans del municipi i es procedí a la seva rehabilitació. Actualment les seves dependències s’han convertit en casa de cultura de la vila.

Entre els senyors de Queralt cal destacar:

• Pere II (1230-1275), conegut amb l’apel·latiu “Cor de Roure”, que participà amb Jaume I en les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.

• Pere III (1275-1285), va ser almirall de l’esquadra catalana de la Mediterrània i participà en la conquesta de Sicília.

• Dalmau I (1376-1387), lluità en la conquesta de Sardenya i contra Pere I “el Cruel” de Castella. Participà en les Corts de Montsó de 1383.

• Pere VIII (1595-1606), aconseguí el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III (1599).

• Dalmau III (1606-1640), virrei de Catalunya, morí el 7 de Juny del 1640 en el Corpus de Sang que donà origen a la Guerra dels Segadors.
La vila es declarà partidària de la Generalitat i es va posar sota la protecció del rei de França. El castell va ser hospital de l’exèrcit.

A partir del 1689 la família Queralt va anar integrant-se en l’alta noblesa castellana.

Les Corts de Cadis (1811) aboliren els drets jurisdiccionals dels senyors, però el títol de comtes de Santa Coloma subsisteix encara en l’actualitat.
 

Fotografia de Jordi Gassó