Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat pel rector de Santa Coloma. 

El 1307 el baró Pere IV de Queralt va fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de 1835. 

L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de l’entrada. 

A l’exterior la portalada és l’exponent més important del romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca que dificulta molt la seva conservació. És oberta vers l’exterior amb columnes i arquivoltes de mig punt, decorades amb motius de corda, cistelleria, escuts i altres. Aquesta decoració és emmarcada per una rosca que representa un element vegetal que s’obre en espais circulars on hi ha motius decoratius molt variats. Els capitells ens mostren formes vegetals, escenes al·legòriques i de la vida monàstica i l’única representació existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de Roure”), alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. En el timpà hi ha tres escenes: al centre, la Verge coronada amb l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació. 
Aquestes escenes es completen amb dues representacions situades als dos extrems de la rosca que mostren la presentació dels tres mags al rei Herodes (esquerra) i la fugida a Egipte. 

A l’interior del temple destaca el sarcòfag dels Queralt, obrat el 1368. És esculpit per les quatre cares i adornat, a més de les dues figures jacents, amb escenes de dol. A la vora del sepulcre hi trobem la creu de terme original restaurada de la Font dels Comtes, enderrocada el 1932 i col·locada en el lloc actual el 1959.
 

Fotografia de Josep Borrell

El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1944. El 1949 s’inicià la seva restauració, que va durar fins el 1959. Aquest fet va suposar l’eliminació dels pocs elements que quedaven de les dependències de l’antic convent (sense interès artístic) i es conservà només l’església, que avui es troba sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè. 

Fotografia de Josep Borrell