Les primeres referències sobre la comunitat jueva de Santa Coloma daten del 1272. 

El barri jueu o call es localitza davant del portal que dóna entrada al Pati del Castell i era delimitat per les muralles, la Plaça Major i la Plaça de l’Església. 

Aquesta comunitat, formada per unes trenta famílies, tenia lligams comercials i familiars amb l’aljama de Cervera i disposava de sinagoga, hospital, banys i fossar propis. La seva activitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà, producte molt apreciat en I’època medieval. Aquest comerç, com el del blat, es feia sobre tot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la Plaça de l’Om (actual Plaça de l’Església), on hi havia les anomenades “taules del safrà “, que establien els preus. 

Entre els jueus també hi trobem sastres, drapers, ramblers i argenters, però eren coneguts sobre tot en l'exercici de la medicina i de la cirurgia. Alguns arribaren a ocupar càrrecs importants en el govern de la vila.
 

Fotografia de Jordi Gassó

El 31 de març del 1492 Ferran II d’Aragó decretà l’expulsió de tots els jueus no conversos. A Santa Coloma uns 150 no acceptaren la conversió forçosa i decidiren abandonar la vila després de vendre les seves propietats.

Els jueus de Santa Coloma estaven sota la jurisdicció directa dels barons de Queralt i gaudiren d’una sèrie de privilegis, com no ser jutjats sense la presència d’un jueu, no ser molestats per la Inquisició sense la presència d’un acusador, no haver de prendre les armes ni fer vigilància.
 

Fotografia de Jordi Gassó